Demostrar que les oficines són imprescindibles
Continuem amb l'article on ens endinsem en els canvis de les noves oficines, per a demostrar que aquestes són imprescindibles i que es van adaptant a la perfecció als nous canvis, mitjançant la incorporació de taquilles d'oficina, taula d'oficina regulables en altura, mobiliari de col·lectivitats...
Al començament de la dècada de 2000 les startups tecnològiques van ser les primeres a introduir canvis radicals en els espais de treball, fins al punt que molts ho van considerar una moda. Les taules compartides i el disseny propi poden haver estat una necessitat per a emprenedors amb pocs recursos, però la informalitat i la creativitat van apel·lar a treballadors de tot el món. La introducció de futbolins i billars, tobogans, vagons de tren va suposar l'entrada d'un element lúdic en algunes oficines, suggerint que tal vegada, i només tal vegada, el treball no tenia per què ser una rutina sense sentit, i podria efectivament incloure un element de diversió.
Les oficines de les startups tecnològiques van ser només el primer símptoma d'un canvi major que tindria lloc durant aquesta dècada. Després d'anys de frustració i creixent esgotament en l'oceà de monotonia en què tantes oficines s'havien transformat, la gent volia més. Aspiraven a una major autonomia, expressió personal i a la llibertat per a triar on i com treballar. Les noves tecnologies oferien una via de fuita i molts les van aprofitar, abandonant sempre que podien l'oficina per a treballar a distància des d'altres llocs.
Semblava una bona idea, al principi. La idea de dir-li adéu a l'oficina, al mobiliari d'oficina i treballar des d'un cafè de moda semblava la utopia de tot treballador. Fins que ho van fer durant un temps. Llavors van començar a adonar-se que els sofàs embuatats resulten incòmodes al cap de poques hores i que les cadires d'oficines ergonòmiques s eren molt millors per a la seva esquena, i que les petites taules dels cafès fan que tenir els papers a la vista resulti difícil i sens dubte una taula d'oficina era més pràctica per a treballar. El treball a distància va demostrar ser una solució per als treballadors part del temps, però no tot el temps. De fet, l'Informe Gallup sobre Espais de Treball arribava a la conclusió que les persones que treballaven a distància el 20%, o menys, del temps eren les que tenien un major compromís. Però aquest estudi també va revelar que els nivells majors de treball a distància (més del 20%) es corresponien amb un major nivell de falta de compromís. Sembla que l'entusiasme pel treball a distància es va refredar per la subjacent necessitat humana de buscar llocs que ofereixin un suport tant emocional com físic — en els quals fer el treball resulta fàcil. Aquesta necessitat insatisfeta va continuar impulsant a les persones a buscar una mica millor.
Quan els treballadors es van adonar de les deficiències que tenia treballar fora d'una oficina, van tornar a les oficines, però amb idees renovades per a transformar aquests espais en zones de treball adaptades a les necessitats actuals.
Per descomptat el primer gran canvi va ser el mobiliari d'oficina, que passo de ser un element necessari per a exercir el treball a se part important del bé estar dels treballadors, incorporació de taquilles d'oficines personals, taules d'oficina regulables en altura, cadires d'oficina ergonòmiques 100%.... i el segon gran canvi va ser la polivalència dels espais, equipant-los amb mampares d'oficines mòbils, sòl tècnics que permeten un canvi de distribució en minuts…
En el pròxim article veurem les principals forces que acceleren aquest canvi tan important per als treballadors.