oficina i casa
En aquest article continuarem parlant com poden cohabitar el teletreball i el presencial.
“Quan s'està en un procés com aquest cal disposar de flexibilitat per a desenvolupar-lo. No necessitem una nova llei del teletreball. Necessitem començar a funcionar i que les empreses i els treballadors comencem a veure com construïm el model híbrid”, assegura. “Enmig d'aquesta incertesa, donem a les parts la possibilitat d'anar renegociant en un procés de prova i error”.
Mari Luz Rodríguez coincideix que no és necessària nova regulació, perquè ja existeix: “ja està regulat en l'article 13 de l'Estatut dels Treballadors, si bé no el diu així per alguna raó que no entenem. Tenim l'acord europeu de teletreball a través de la negociació col·lectiva i al nostre país la llei de Protecció de Dades va regular el dret a la desconnexió digital. Vímets normatius tenim; ara cal portar-ho a la pràctica facilitant l'aplicació en empreses i sectors en els convenis”.
Per descomptat les empreses han d'assegurar que els empleats poden treballar de manera correcta i segura, ajudant en la compra d'equips informàtics, mobiliari d'oficina, taula d'oficina, cadira d'oficina etc…
La nova forma de relació entre empreses i treballadors porta també aconsegueixo nous riscos. Des del punt de vista empresarial, la fórmula funciona millor del que molts pensaven. Francisco Simón, director de Recursos Humans del Centre Corporatiu del Banc Santander explica que en només un dia van ser capaços de treure 10.000 empleats de la ciutat financera i posar-los a teletrabajar des de casa sense cap problema. “En un 90% dels casos es manté la productivitat. En un 1% baixa, i en la resta, augmenta. Des de casa es treballa més perquè les persones no saben desconnectar. El teletreball està molt regulat i sabem què és, però de la desconnexió hem d'aprendre moltíssim a Espanya”. Una manera de desconnectar és disposar d'un espai “home office” amb una taula d'oficina, amb cadirat ergonòmic d'oficina, on una vegada sortim d'aquest espai de “treball” hem de desconnectar i seguir amb la nostra vida diària.
Francisco Pérez, catedràtic d'anàlisi econòmica de la Universitat de València i director de l'IVIE, dubte sobre si l'experiència del Santander pot ser una cosa extrapolable. “Sense un entorn de preparació com el que tenia la gent del banc, és difícil que el teletreball no passi factura a la productivitat”. L'expert distingeix entre els efectes d'un teletreball adoptat com a solució d'emergència i el d'un que s'assumeix com una autèntica alternativa operacional en el si de la companyia. “Aquests mesos han estat un exemple del primer, només si aquesta fórmula es converteix en una cosa operacional serà possible que contribueixi a la productivitat; i per a mi seria una sorpresa que un teletreball d'emergència el fes”.
Els experts adverteixen de la preocupant invasividad i les jornades marotanianas que produeix la caiguda del mur entre vida professional i vida personal. A més, la irrupció tecnològica amb el teletreball com a punta de llança ha deixat perillosos exemples de precarietat. Un exemple que posa Santiago Carbó, catedràtic d'economia de CUNEF i director d'estudis financers de Funcas, és el dels últims avanços en l'àmbit de serveis a domicili. “Hem vist algunes contractacions que per descomptat si volem anar a millor com a societat cal ser més exigents amb la regulació”. “Les noves activitats digitals no poden ser un camí d'afeblir drets socials o d'utilitzar figures contractuals que no són acceptables. És la societat la que ha d'exigir-ho. Els pobres treballadors no podran. Cal exigir que aquestes empreses que generen tant de valor afegit facin contractes adequats als seus treballadors”, afegeix Santiago Carbó.
A més de la tecnologia, els experts coincideixen en recordar la importància que hauria de tenir el factor humà a l'hora de repensar l'organització del treball. “La tecnologia és important, però el treball humà continua sent l'essencial, com a essencial és corregir la dualitat contractual que tenim, i que sempre provoca que l'ajust es faci amb els empleats temporals”, assevera Mari Luz Rodríguez. Per això una opció hibrida és potser la millor solució. Disposar d'una “caserna general” que disposi d'espai comuns amb mobiliari de col·lectivitats on poder reunir-se i aportar el valor humà, zones d'oficines que permetin la polivalència equipades amb mampares d'oficina de metacrilat per a poder compartimentar-les de la forma que sigui necessària cada dia, zona de taquilles d'oficines on cada empleat pugui deixar les seves pertinences i recollir roba i calçat esterilitzat.
Fernando Fernández va afegir que el mercat laboral del futur no ha d'oblidar que a més d'integrar tecnologia i ocupació, ha de fer-ho sense oblidar l'envelliment demogràfic, la feminització del mercat amb el risc d'avanç de la desigualtat, i les migracions, necessàries en un continuante envellit.
Per tot això és necessari poder comptar amb l'assessorament d'una empresa d'interiorisme d'oficina, que pugui fer un estudi de les teves oficines actuals i com podem realitzar una reforma d'oficina per a convertir-la en aquella que necessiten tant els teus treballadors com client.
En Designbcnsomo uneix empresa d'interiorisme d'oficines especialitzada en projectes d'equipament integral d'oficines, com a sòl tècnic, mobiliari d'oficina, mampares d'oficina, etc.
No dubtis a consultar-nos i et realitzarem un estudi gratuït de com pots adaptar les teves oficines a la nova realitat que estem vivint.
Font article El Pais