oficina i casa
Els experts asseguren que el salt dels últims mesos mostra les possibilitats de la fórmula, però també les manques formatives de la força laboral i d'eines en les empreses
El teletreball no necessita nova regulació, sinó flexibilitat perquè les empreses i els empleats construeixin junts la manera d'organitzar l'activitat laboral de l'època post pandèmia. Flexibilitat per a poder corregir les seves manques observades, millorar la seva complementarietat amb el presencialismo, i alhora, elevar la productivitat, reforçar la cultura d'empresa i intensificar la digitalització. Aquesta és la principal conclusió a la qual van arribar els experts durant el debat sobre La volta a l'activitat. Com serà el treball del futur, organitzat per Fòrum Futur, l'observatori de tendències econòmiques de Cinco Días amb la col·laboració de Banc Santander.
Durant la pandèmia el teletreball va créixer de manera exponencial a Espanya. Segons dades de Eurofound, abans de l'arribada del virus el número de teletrabajadores no arribava al 7% i només un 13% de les empreses oferia aquesta possibilitat a les seves plantilles o a una part d'elles. Però aquesta circumstància de crisi sanitària ha portat al teletreball a prop d'un 30% dels treballadors, segons càlculs manejats per Funcas. Però aquest salt d'anys produït en setmanes, alhora que ha demostrat que no era tan deficient la disposició al treball telemàtic, ha deixat al descobert un munt de deficiències que cal solucionar. La primera d'elles ha estat veure com molts treballadors no disposen d'una zona amb mobiliari d'oficina on poder treballar còmodament. Molts s'han vist obligats a treballar des de la taula del menjador sense disposar d'una cadira d'oficina còmoda per a fer el seu treball diari amb seguretat. En moltes llars la falta d'espai fa realment difícil per disposar d'una taula d'oficina amb el seu cadirat ergonòmic d'oficina.
Mari Luz Rodríguez, professora de Dret del Treball de la Universitat de Castella-la Manxa, que dirigeix els més destacats i recents treballs sobre les transformacions del mercat laboral, va destacar que el treball en remot “ens ha permès mantenir l'activitat en milers d'empreses, i hem assistit a una acceleració de les tendències que ja s'estaven manifestant abans de la pandèmia”. Al seu judici, aquesta fórmula “ens fa sobirans del nostre treball si sabem desconnectar, que no sabem; accelerarà la digitalització; i suposa un important estalvi de costos per a les empreses”. Però va destacar també l'existència de “bretxa digital entre persones i entre empreses, amb manca dels nivells formatius adequats per a practicar habilitats digitals, i amb empreses preparades, i altres que no ho estan”. Va citar també la prolongació de les jornades i el risc d'intensificar la desigualtat de gènere entre els riscos del treball en remot.
Fernando Fernández, professor d'Economia i Finances del IEBusinessSchool, apunta que una vegada passat el pitjor de la crisi sanitària i a mesura que els treballadors que estaven operant a distància es reincorporen de manera física, queda clar que la realitat laboral ha canviat. “Sortirem amb un model més híbrid que compagini presencialismo i teletreball; però correm el risc d'erosionar la cultura de l'empresa, i extremar les tendències a l'individualisme en el treball, amb un creixement dels formats autònoms, i el risc aparellat que porta la falta de recursos per a finançar l'estat del benestar, ja que els autònoms tenen una tendència de cotitzar per les bases mínimes”. A més, per a poder dur a terme aquest model hibrido hauríem d'actualitzar el parc d'oficines, incorporant mampares d'oficina de metacrilat entre llocs de treball, taquilles d'oficina per a disposar d'espai per a guardar els objectes personals de manera segura i individualitzada, cadirat d'oficina amb teixit sanitaris, fàcils de desinfectar, zones comunes proveïda de mobiliari de col·lectivitats amb materials de fàcil neteja i desinfecció.
Font article El Pais
En el pròxim article continuarem parlant com poden cohabitar el teletreball i el presencial.
